21/12 Cinema: “Operación Ogro”

Dijous 21 de desembre a les 20h projectem la pel·lícula Operación Ogro (1979) del director Gillo Pontecorvo. El film reconstrueix la preparació i execució de l’atemptat contra Carrero Blanco, segons el testimoni dels seus protagonistes recollit al llibre d’Eva Forest amb aquest mateix títol. Una acció que va fer trontollar la dictadura i va commocionar tota l’oposició antifranquista. Entrada lliure.

Va ser precisament dijous 20 de desembre de 1973 que es produïa l’execució de l’almirall Carrero Blanco a mans de l’organització armada ETA. Feia temps que havien caigut els darrers grups guerrillers anarquistes i comunistes. La llarga repressió contra tota dissidència havia dut a centenars de milers de persones a la mort o a la presó, i no s’aturava. Tampoc tenia fre, però, l’ànsia de llibertat d’una bona part de la població i així les generacions més joves tornaven a organitzar-se.

Les corrents de l’autonomia obrera que encenien Europa trobaven una rèplica a l’Estat espanyol, tal com les experiències revolucionàries del mal anomenat tercer món obrien noves esperances. La classe treballadora ibèrica arrencava el bull en aquells anys dins un franquisme agonitzant que maldava per contenir la pressió. Els partits tradicionals a la clandestinitat tractaven de controlar i conduir la situació en espera d’encapçalar una obertura del règim que no arribava. En aquest context, el moviment independentista basc anava deixant enrere un passat més aviat burgés i conservador per identificar-se amb les idees socialistes revolucionàries d’alliberament nacional.

3352725423_e24845f37a_b

Per la seva banda, el dictador Franco, envellit i pre-senil, amoïnat per la seva successió i la continuïtat del règim, atorga la presidència del govern al seu home de confiança Luis Carrero Blanco el 1973. L’almirall, que l’acompanya estretament des de 1941, és vist per tothom com l’encarnació de l’esperit més reaccionari però ha sabut neutralitzar les tensions internes del franquisme. En concret Opus Dei i Falange pressionen en direccions contràries, si bé continuistes. Carrero, que és membre de totes dues faccions, imposa una visió fèrria d’un Estat que poc a poc es veu necessitat d’obrir-se a Europa.

Ell aconsella a Franco el 1969 el procès de restauració monàrquica en la figura de Juan Carlos de Borbón, com a garant de la supervivència del Movimiento Nacional. En tot cas, una vegada anomenat president, espera mantenir-se al poder a la mort del cabdill deixant el monarca com un pelele, tal com l’anomena.

Ferotge anticomunista i ultracatòlic, ratllant en la conspiranoia, els dies previs a la seva mort Carrero mantenia converses amb Henry Kissinger sobre els perills subversius que enfrontava Europa i sobre la renovació de les bases militars americanes en territori espanyol. Espanya continuava sent a ulls dels Estats Units un aliat estratègic important.

Així doncs, la mort de l’Ogro el 20 de desembre de 1973 a mans del comando Txikia d’ETA és reivindicada per l’organització com un avanç d’ordre fonamental en la lluita contra l’opressió nacional i pel socialisme a Euskadi i per la llibertat de tots els explotats i oprimits de l’Estat espanyol.

hoyo-carrero-blanco-644x362

«Hoy los trabajadores y todo el pueblo de Euskadi, de España, de Catalunya y de Galiza, todos los demócratas, revolucionarios y antifascistas del mundo entero nos encontramos liberados de un importante enemigo. La lucha continúa.»

L’impacte que aquesta acció va tenir a la societat i en els fonaments de la dictadura és evident. Franco, com ell mateix diria al seu ajudant l’endemà, veia «tallat l’últim fil que m’unia al món». Algunes persones patien per la possible intensificació de la repressió però la majoria sabia que el règim havia tremolat, comprovaven la seva vulnerabilitat i ho celebraven. ETA era vista amb ulls ben diferents als d’ara i encara no havia optat pels camins que prendria més endavant, però això és una altra història.

En Gillo Pontecorvo ja insinua a la pel·lícula les divergències que enfrontarà la militància independentista basca anys després. L’anomenada transició espanyola en procés genera fortes contradiccions dins els moviments revolucionaris i deixa, a més, moltes persones pel camí. Entre elles hi haurà José Miguel Beñarán, Argala, un dels màxims responsables de la mort de Carrero, que seria assassinat en venjança per militars i mercenaris del Batallón Vasco Español el 21 de desembre de 1978.

 

ogro WEB

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: