06/04/18 Cinema “Kill Bill, vol I”

Kill Bill (Matar en Bill) és la quarta pel·lícula escrita i dirigida per Quentin Tarantino. Uma Thurman actua en el paper de Beatrix Kiddo, un personatge conegut durant el film simplement com “la núvia”, qui decideix prendre venjança sobre “Bill” (David Carradine) i la seva esquadra després que aquests la intentessin matar. Altres membres del repartiment inclouen a Vivica A. Fox, Lucy Liu, Michael Madsen, Sonny Chiba i Daryl Hannah.

A causa de la durada de tres hores de la pel·lícula, es va decidir durant la producció separar la pel·lícula en dues parts, anomenades “Kill Bill Vol. 1” i “Kill Bill Vol. 2“, i estrenades a l’octubre del 2003 i febrer de 2004 respectivament. En una entrevista el 2009, va assegurar que faria una tercera i quarta pel·lícula, però que havien de pasar 10 anys des de la darrera, el 2014.

Les crítiques van ser positives en la seva majoria, amb alguns crítics arribant fins i tot a classificar-la d’obra mestra del cinema. Uns altres, no obstant això, consideren que l’homenatge al cinema asiàtic que representa va ser sobre indulgent. Alguns crítics més conservadors van criticar la seva violència exagerada.

La pel·lícula comença amb una dedicatòria al director japonès Kinji Fukasaku. Una edició diferent de la pel·lícula va ser llançada específicament per al Japó, i va ser estrenada diverses setmanes més tard. Mentre que la versió nord-americana mostra un segment notablement violent (la batalla contra els sequaços d’O-Ren ishii) en blanc i negre, la versió japonesa la mostra totalment en color. El rodatge del film va durar 8 mesos i moltes de les seves escenes van ser filmades al Japó. Miramax fou la distribuïdora als Estats Units.

Es considera una pel·lícula de violació i venjança.

Com en altres pel·lícules de Tarantino, les escenes de la pel·lícula són mostrades completament fora d’ordre, avançant i retrocedint en el temps abruptament en repetides ocasions. La modificació en l’ordre cronològic serveix com a recurs per a anar descobrint a poc a poc el caràcter i els motius dels personatges principals, en el cas d’en Bill per exemple, no és fins al final que es descobreix que és en David Carradine. També com a la resta de pel·lícules d’en Tarantino, està ple de referències al món dels còmics, al món del cinema i de referències musicals, per exemple:[4]

  • La pel·lícula comença amb un intertítol d’un vell proberbi klingon (segons diu el mateix intertítol): “La venjança és un plat que es serveix millor fred” (Revenge is a dish best served cold).
  • El vestuari d’Uma Thurman a Tòquio és pràcticament idèntic al de Bruce Lee a Operación Dragón.
  • El personatge de Carradine és una mena de versió malvada del personatge que interpretava a la sèrie Kung Fu.
  • El nom de Hattori Hanzo és el nom d’un antic samurai real (Període Sengoku) i el nom del personatge que va interpretar diverses vegades Sonny Chiba a la sèrie Shadow Warriors (影の軍団 Kage no Gundan).

Es pot considerar a aquesta pel·lícula, pel caràcter antiheroic dels seus protagonistes i el poc convencional tracte de moltes situacions típiques del gènere d’acció, que es barreja amb les grans fetes de la lluita del personatge principal, dintre del gènere del realisme èpic.

Uma Thurman va rebre un Premi Saturn a la millor actriu el 2003 pel Volum 1.

bladebaja.jpg

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: