04/05/19 Presentació del llibre “Autobiografía de Manuel Martínez”

Dissabte 4 de maig a les 19h des del Sotrac, la biblioteca crítica de La Cinètika, hem organitzat la presentació del llibre Autobiografía de Manuel Martínez (Pepitas de Calabaza, 2019) d’Eduardo Romero, apassionant retrat d’una vida de lluita constant per la llibertat. Ens hi acompanyaran l’autor i el protagonista del llibre, així com en César Lorenzo, autor de Cárceles en llamas (Virus Editorial, 2013), treball fonamental per conèixer la lluita de la COPEL.

En Manuel Martínez (Madrid, 1951), amb la seva singularitat inqüestionable encarna alhora l’experiència de tota una generació insubmisa, incontrolable, temuda i menyspreada a parts iguals. Manolo esdevé col·lega, company i amic a mesura que avancen les pàgines d’aquest llibre. El seu relat i amb ell la seva humanitat i rebel·lia transpiren de l’escriptura directa de l’Eduardo Romero.

A l’Eduardo tenim el plaer de conèixer-lo per la seva militància al col·lectiu Cambalache, d’Uviéu, així com pels llibres ‘Quién invade a quién‘, ‘Un deseo de trabajo más barato y servicial. Migraciones, fronteras y capitalismo.‘, ‘En mar abierto’ o ‘Frontera Sur’, entre altres. 

Junts retraten la vida de la classe treballadora als barris marginals del franquisme consolidat. Vides marginals, històries marginals, idees marginals… o potser no tant. Tot i la repressió i la misèria, tot i els intents d’adoctrinament, tot i la por i l’abús, hi ha un jovent ingovernable que no s’adapta i recorre, com el Manolo, els carrers, les comissaries, els reformatoris i les presons, però enlloc es deixa doblegar.

En Manolo retorna cada cop rebut i es va trobant amb aquells i aquelles en la seva mateixa situació. Així es com passa dels petits furts a les expropiacions, de les fugues als motins, de la innata rebel·lia a la militància llibertària. Per ell coneixem la solidaritat i la lluita a mort de la COPEL (Coordinadora de Presos en Lucha). El crit sagnant dels oblidats de la transacció democràtica. La persistència de la tortura a la foscor de les cel·les. La introducció desmobilitzadora de les drogues…

Perquè lluita i perquè troba recolzament dins i fora, en Manolo sobreviu. No oblida aquells que queden entre els murs i reconeix en la seva lluita una flama revolucionària que un dia haurà de transformar el món de dalt a baix. La vida que tria és agitada, intensa, carregada de felicitats i tristeses, d’errors i encerts. «Deprisa, deprisa». A tota velocitat.

Només a l’exili trobarà una treva el Manolo. Allà construirà, junt a altres companys i companyes ibèriques, una petita utopia que en acabat també haurà de deixar enrere. La seva tornada, però, ens ha donat l’oportunitat de conèixer aquest fragment de la nostra història. Perquè ell és un de nosaltres i la seva lluita és la nostra.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: