7/07/23 Negativa: Taller llibertari de filosofia política

El proper divendres 7 de juliol, a les 18h es farà un taller llibertari de filosofia política a La Cinètika.

El passat gener de 2023 es va fer públic el que sembla un ampli programa d’espionatge policial en contra de col·lectius llibertaris, autònoms i feministes de la ciutat de Barcelona. Les mostres de rebuig no es van fer esperar i, des de diverses posicions i de diferents maneres, es va condemnar la persecució política i el terrorisme d’Estat flagrants a què vam ser sotmeses. A nivell jurídic, de carrer, mediàtic, partidista, comunal, col·lectiu i individual han sorgit respostes. NEGATIVA, taller llibertari de filosofia política de La Cinètika, punt zero de la infiltració, sorgeix dins aquest marc d’esdeveniments.

Des de NEGATIVA, el taller llibertari de filosofia política de La Cinètika, no tenim cap intenció d’amagar la nostra filiació política, per contra, ens exposem. No perquè pretenguem operar des del suposat lloc “immaterial” i per tant “inofensiu” que es creu que és la teoria, sinó perquè ens assumim com a portadores, productores i propagadores d’una crítica que entenem com a element sine qua non per a la construcció d’una vida digna. Tanmateix, l’enemic —que històricament ens ha designat com a tal— cercarà en nosaltres l’element “clandestí” i “criminal” per eliminar-nos com ha fet durant molt temps i per tot el planeta. I precisament per això és que ja no tenim por. Perquè malgrat l’aclaparador aparell repressiu del Leviatan desplegat contra nosaltres, la nostra tradició s’ha mantingut viva. Perquè hem proliferat fins i tot més enllà de les definicions de “anarquisme” o “comunisme llibertari” en llocs espai-temporals impensables, fins i tot fora d’occident i de la modernitat.

No obstant això, acceptem que l’enemic ha empitjorat les seves tàctiques de control i repressió durant les últimes dècades i que, per exemple, el que va convertir fa un segle aquesta ciutat a la Rosa de Foc — la propaganda pel fet, on el mitjà s’entén com a pólvora —és avui una pràctica poc útil a causa de les condicions materials actuals—és a dir, socials, econòmiques, legals, mediàtiques, ideològiques, polítiques, humanes—que fan d’aquest mètode altament costós respecte a la nostra integritat personal.

No obstant això, no ens repleguem i encara menys condemnem els qui continuen creient que avui dia aquest mètode pot ser funcional en determinades ocasions. Però creiem fermament que la part que fa que mantinguem viu el foc de la rosa és ara mateix i ha estat sempre, la idea que no es panseix d’un món en què cap ésser viu no sigui explotat per l’ésser humà. Aquest taller és un seguir fent la propaganda pel fet, però aquest cop el material de les nostres bombes no és la pólvora sinó el logos. Aquesta potència que sigui com sigui l’enemic ha pretès arrabassar-nos en designar-nos subalternes i que nosaltres constantment ens re-apropiem i transformem. Aquesta qualitat no és perseguible ni legalment ni mitjançant mètodes contra-insurgents, ja que prevaldrà en el temps, en allò que conforma la nostra essència humana, més enllà del nostre cos present. Les subalternes, nosaltres, també pensem i la nostra història, el nostre llenguatge i la nostra teoria, subsistiran.

Per això, per tal d’assolir el nostre objectiu, hem de tenir sempre en compte que els resultats que doni aquest taller a nivell col·lectiu, comunitari i individual, no s’han de prendre com a definitius, ni com a guia essencial, sinó com a part d’un moviment que pretén convidar altres a moure’s per on creguin convenient i com els sigui possible. Per tant, les crítiques sempre seran benvingudes, es facin dins o fora del taller, perquè la nostra paraula no és dogma i volem que sempre estigui en construcció per mitjà de la praxi pròpia i la de les nostres aliades.

Durant el taller s’exposaran autors i temes que generaran controvèrsia. No us espereu que proporcionem un manual dels clàssics de l’anarquisme, ja que si alguna cosa hem d’aprendre de la tàctica d’infiltració policial és que cal conèixer l’enemic. Això no implica construir un diàleg comú i molt menys directe, sinó fer-nos una caixa d’eines fonamental per a nosaltres. Això no és una simple tècnica de combat —com es fa des de l’aparell repressiu de l’Estat— sinó un reconeixement de l’essència humana de l’altre, del seu logos, del seu saber i del seu discurs, doncs tot això no només parla d’una mateixa, sinó que ens torna amb la seva mirada un reflex del que som nosaltres mateixes. Aquest és el cor de la dialèctica, aquell motor invisible que engeguem i que des d’aquí ho fem de manera conscient, perseguint l’horitzó de possibilitat que és la vida digna.

cremant des de la Rosa de Foc

NEGATIVA