30/10 Cinema documental: “Ninguno”

DIfusió NINGUNO 2 Lola Lasurt.jpg

Presentació del film Ninguno, sobre el cas del militant comunista assassinat.

Ninguno és una intervenció que gira a l’entorn de la recuperació de tres pintades relacionades amb la mort de Cipriano Martos Jiménez, detingut el mes d’agost de 1973 a Reus, acusat de distribuir propaganda subversiva del FRAP (Frente Revolucionario Antifascista y Patriota). Del mes de setembre del mateix any data un certificat de defunció que al·lega “hemorrágia interna”, l’eufemisme que es va fer servir durant la dictadura per encobrir les execucions. Cipriano va ser sotmès a interrogatoris a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus i dut al Hospital Sant Joan de la mateixa ciutat després d’haver ingerit una corrosiva combinació d’àcid sulfúric i gasolina. Va ser enterrat a la fosa comú del cementiri de Reus sense ser atorgat a la seva família el dret de veure’l per últim cop.

Cipriano, natural de Granada, va treballar a les mines de Teruel, després a les fàbriques de Sabadell i Terrassa i, finalment, d’encofrador a Barcelona i a Reus, on també va viure. Oposat al règim, inicia la seva militància dins del PCE als 23 anys.

Antonio Martos, germà de Cipriano, el passat 2014 va iniciar un procés judicial a la ciutat de Buenos Aires, recolzat per la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina contra els crims del franquisme sorgida el 2010, amb la intenció de sol·licitar la documentació que Espanya li denega consultar en compliment de la legislació vigent vinculada a la Llei d’Amnistia signada l’any 1977.

Ninguno vol dur a terme una investigació paral·lela del cas a través de les 3 pintades que s’hi relacionen, les quals ja no existeixen actualment, a partir d’entrevistes a persones que van viure aquests successos i que encara les poden descriure i aclarir-ne les circumstancies.

La primera pintada és la que va servir de detonant per a la detenció de Martos: una pintada de més de trenta metres de llarg que es va realitzar el juliol de 1973 a una de les sortides de la ciutat de Reus i en l’elaboració de la qual presumptament ell mateix va col·laborar. En aquesta es podia llegir “Ni Franco, ni Rey, ni Yankis. República Popular y Federativa. FRAP” i “Abajo la monarquía del pelele Juan Carlos”.

La segona pintada correspon a l’aspecte de la façana del consolat espanyol a Hendaya dies després de l’assassinat i de no haver estat anunciat el cas en cap mitjà de comunicació espanyol. El consolat va ser atacat amb ampolles de pintura vermella i pintades de ¡Asesinos! i ¡Muerte al fascismo!.

La tercera pintada és el mural que els companys de Cipriano van realitzar a Reus en motiu del 10è aniversari de la seva mort, la qual incloïa el dibuix d’una placa amb la que batejaven l’espai com a “Plaza Cipriano Martos” i un fragment de la cançó que la Unión Popular de Artistas li va dedicar al morir.

Ninguno investiga el cas de la mort de Martos per mitjà de resseguir els usos revolucionaris que ha tingut un mitjà artístic com és la pintura. Amb la seva recreació a espais urbans, es brinda a les entitats que actualment vetllen el cas i als seus companys la possibilitat de rememorar públicament a Martos, alhora que reflexionar a l’entorn les dificultats que poden existir avui en dia per introduir certs missatges a l’esfera pública i el potencial subversiu que encara hi poden tenir quaranta anys després de la mort del dictador. En aquest sentit, amb el projecte es convidarà als implicats a cercar mesures i pensar en possibles reinterpretacions de les pintures per tal de fer possible la seva recreació com a forma de commemoració.

Ninguno és un projecte que s’emmarca dins un treball de documentació i recreació de murals pictòrics realitzats a l’espai urbà durant l’època de la transició espanyola que estic desenvolupant a llarg termini. Consisteix en convidar a diferents agents socials actuals a recrear murals realitzats durant el què, en retrospectiva, es veu com un moment de major optimisme polític. La possibilitat de la repetició posa de manifest les continuïtats i les diferències que s’estableixen entre els dos períodes, així com amb el diàleg que es genera amb agents de l’actualitat també es sotmeten els murals a eventuals reinterpretacions i actualitzacions.

L’any 1978, l’escriptor Miguel Buñuel va escriure un relat basat en les circumstancies de la mort de Cipriano Martos i en la re-creació textual de les seves converses amb la guàrdia civil mentre el torturaven, on apareix escrit repetidament: – ¿Nombres? – ¡Ninguno!.

cipriano.jpg

mural.jpg

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: